dijous, 29 de gener del 2015
dimecres, 28 de gener del 2015
dimarts, 27 de gener del 2015
''Un entre tants. En homenatje a Vicent Andrés Estellés''
El passat 16 de gener, els alumnes de 4rt ESO de l'IES Josep Segrelles d'Albaida, van anar d'excursió a Gandia a disfrutar d'un teatre. Vam eixir d'Albaida sobre les 8:30h i cap a Gandía. Al arribar ens vam dirigir directament cap al teatre, on ens vam tindre que esperar perque hi havia cola per a entrar, perque no estavem sols, hi havien 2 instituts més amb nosaltres.
El teatre del Raval, que inicià les seues campanyes de teatre en 1995, amb l'ànim d'acostar del món de les arts escèniqies als xiquets. Aquest projecte es formalitzà mitjançant un conveni de col·laboració amb l'ajuntament de Gandia i Teatres de la Generalitat.
L'obra que vam vore era, '' Un entre tants. En homenatje a Vicent Andrés Estellés'', de perros daneses.
Aquest espectacle tracta d'abastar la figura de l'immortal Vicent Andrés Estellés com a intel·lectual tot i recuperant el seu vessant més simbolista, abordant-lo des d'un teatre contemporani.
El teatre del Raval, que inicià les seues campanyes de teatre en 1995, amb l'ànim d'acostar del món de les arts escèniqies als xiquets. Aquest projecte es formalitzà mitjançant un conveni de col·laboració amb l'ajuntament de Gandia i Teatres de la Generalitat.
L'obra que vam vore era, '' Un entre tants. En homenatje a Vicent Andrés Estellés'', de perros daneses.
Aquest espectacle tracta d'abastar la figura de l'immortal Vicent Andrés Estellés com a intel·lectual tot i recuperant el seu vessant més simbolista, abordant-lo des d'un teatre contemporani.
dimecres, 21 de gener del 2015
Festa Beata Inés de Benigànim.
EL 21 de gener és la gran festa de Benigànim. En aquest dia l'església celebra en la memòria de la Beata Inés, amb alegria esta grandiosa festivitat.
.jpg)
Benigànim s'omple de milers de devots que assisteixen per a rendir homenatge a la Beata Inés. És una celebració única on conflueixen la intensa religiositat amb l'art i la cultura popular en una celebració que tramita la seva declaració d'interès turístic. Destaca molt en especial la processó amb els carrers engalanats i les tradicionals representacions de la beata, el que es coneix com a "Milacres".
La novena es celebra del 12 al 20 de gener, i és l'acte més antic, durant aquests nou dies té lloc el rés del Rosari, exercici de la novena a la beata i celebració de l'Eucaristia juntament amb altres actes com la unció de malalts. Es compta entre els actes més populars i també de major afluència.
La nit del 20 de gener,la vigília de la festa, té lloc la crema d'una monumental foguera a la plaça de la Beata davant del monestir de Agustines Descalces. Una costum popular valenciana que té com a fí purificar Benigànim per als festejos del dia 21.
.jpg)
A les cinc de la vesprada s'inicia l'acte més destacat i conegut de la festa. És la solemne processó de la Beata Inés de Benigànim.
Aquest acte en què solen participar al voltant d'unes 11.000 persones. Els recorreguts pels quals transcorre la desfilada processional varien cada any.
Els veins pinten terra, pengen banderes i col·loquen adorns que manualment han preparat ideant amb la seva imaginació, també il·luminen els carrers amb enginyoses llums que amb la resta del conjunt, disfressen carrer per rebre el pas d'un acte de fe.
Benigànim s'omple de milers de devots que assisteixen per a rendir homenatge a la Beata Inés. És una celebració única on conflueixen la intensa religiositat amb l'art i la cultura popular en una celebració que tramita la seva declaració d'interès turístic. Destaca molt en especial la processó amb els carrers engalanats i les tradicionals representacions de la beata, el que es coneix com a "Milacres".La nit del 20 de gener,la vigília de la festa, té lloc la crema d'una monumental foguera a la plaça de la Beata davant del monestir de Agustines Descalces. Una costum popular valenciana que té com a fí purificar Benigànim per als festejos del dia 21.
A les cinc de la vesprada s'inicia l'acte més destacat i conegut de la festa. És la solemne processó de la Beata Inés de Benigànim.
Aquest acte en què solen participar al voltant d'unes 11.000 persones. Els recorreguts pels quals transcorre la desfilada processional varien cada any.
Els veins pinten terra, pengen banderes i col·loquen adorns que manualment han preparat ideant amb la seva imaginació, també il·luminen els carrers amb enginyoses llums que amb la resta del conjunt, disfressen carrer per rebre el pas d'un acte de fe.
dilluns, 19 de gener del 2015
Sant Antoni d'Agullent
Els festers de Sant Antoni d’Agullent, un grup de joves que compliran els 22 anys, van preparat per
al cap de setmana del 17 de gener, els tradicionals actes dedicats al sant.
Tot comença divendres de matí, on els festers, tallen el pi i els troncs i els duen a la plaça i amb ajuda el planten.
La faena pareix sencilla, però estan tot el dia muntant la foguera. Es necesita molta ajuda i força.
Les tradicionals cucanyes al carrer Sant Antoni a les 16h de la vesprada del dissabte, en les quals li peguen a una cucanya amb els ulls tapats i els festers van manejant la cucanya, per a que el xiquet no puga pegar-li. Després a continuació, van fer una cursa de sacs.
La missa en honor a Sant Antoni va tindre lloc a les 19:30h, seguidament els festers van pujar fins la plaça de l'ajuntament amb companyia de l'Agrupació Musical d'Agullent.
La gran foguera va tindre lloc a la plaça Major, la plaça de l'Ajuntament a les 20h amb repartiment de cacaus, tramussos i vi.
Després de la foguera el veinat d'Agullent es va juntar al carrer Sant Antoni per sopar tots junts.
Són els actes usuals a Agullent per a festejar a Sant Antoni Abat, juntament amb la tradicional benedicció d’animals i repartiment de pa beneït per les cases del diumenge de migdia.
dijous, 15 de gener del 2015
ALOMA
Aloma és una novel·la de l'autora Mercé Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi , el 10 d'octubre de 1908.
.jpg)
Es casà molt jove, a l'edat de 20 anys, amb un oncle matern arribat de l'Amèrica, que tenia 14 anys més que ella, amb qui tingué el seu primer i únic fill.
Aloma és la novel·la psicològica més important de Mercè Rodoreda, en què es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove.
Actualment ha sigut representada pel grup teatral Dagoll Dagom en forma de musical (2008).
L'acció té lloc a Barcelona el 1934. Explica la història d'una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la dona d'aquest, Anna, i el seu fill Dani. És una noia ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l'experiència de créixer sense pares i pel suïcidi del seu germà gran Daniel.
La noia creu que ningú se l'estima i, tot i que està molt confusa, i s'enamora del Robert, el germà d'Anna.
Poc després, el petit Dani es posa malalt i, recomanats pel metge, marxa amb la seva mare a la casa d'uns amics al camp perquè amb el canvi d'aires es recuperi. Mentrestant Joan es mostra bastant despreocupat.
Aloma se sent cada vegada més sola alhora que s'acosta més a Robert: amb ell viu el primer petó i la
primera experiència sexual. Aloma viu feliç aquella època d'amor, però pensa que Robert no se l'estima perquè té una altra dona que l'espera al seu lloc de partida.
Amb l'ambient familiar desfet, fracassa la seva relació amb Robert. Aloma espera un fill, però decideix no dir-li res perquè se sent utilitzada per ell quan sap que ha de tornar i no el tornarà a veure més.
Aloma fuig del pis on viu per sempre després de la mala reacció d'Anna quan s'assabenta que està embarassada. Pren una decisió madura i valenta: ara té la responsabilitat de tirar endavant amb el seu fill. Aloma deixa enrere els records de la seva infantesa i afronta amb fermesa el futur, ja en el món dels adults.
Aloma és una novel·la de l'autora Mercé Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi , el 10 d'octubre de 1908.
Es casà molt jove, a l'edat de 20 anys, amb un oncle matern arribat de l'Amèrica, que tenia 14 anys més que ella, amb qui tingué el seu primer i únic fill.Aloma és la novel·la psicològica més important de Mercè Rodoreda, en què es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove.
Actualment ha sigut representada pel grup teatral Dagoll Dagom en forma de musical (2008).
L'acció té lloc a Barcelona el 1934. Explica la història d'una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la dona d'aquest, Anna, i el seu fill Dani. És una noia ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l'experiència de créixer sense pares i pel suïcidi del seu germà gran Daniel.
La noia creu que ningú se l'estima i, tot i que està molt confusa, i s'enamora del Robert, el germà d'Anna.
Poc després, el petit Dani es posa malalt i, recomanats pel metge, marxa amb la seva mare a la casa d'uns amics al camp perquè amb el canvi d'aires es recuperi. Mentrestant Joan es mostra bastant despreocupat.
Aloma se sent cada vegada més sola alhora que s'acosta més a Robert: amb ell viu el primer petó i la
Amb l'ambient familiar desfet, fracassa la seva relació amb Robert. Aloma espera un fill, però decideix no dir-li res perquè se sent utilitzada per ell quan sap que ha de tornar i no el tornarà a veure més.
Aloma fuig del pis on viu per sempre després de la mala reacció d'Anna quan s'assabenta que està embarassada. Pren una decisió madura i valenta: ara té la responsabilitat de tirar endavant amb el seu fill. Aloma deixa enrere els records de la seva infantesa i afronta amb fermesa el futur, ja en el món dels adults.
dimecres, 14 de gener del 2015
El Crist de l'Empar de la Pobla del Duc.
La localitat valenciana de la Pobla de Duc va celebrar, divendres passat, la festivitat del Santíssim Crist de l'Empar, que venera des de l'any 1772 quan els veïns van traure en processó la imatge en rogativa després d'una sequera que va concloure a partir d'aquest moment .
.jpg)
A les 11.30, va tindre lloc la missa solemne a la parròquia l'Assumpció de la nostra Senyora, en la qual va predicar el sacerdot valencià Angel Saneugenio Puig, abat de la Col·legiata de Gandia.
A les 7 del matí es va celebrar el rés del Rosari de l'Aurora i a les 8 la missa primera prèvia a la festivitat.
A les 17 de la vesprada , la imatge que es venera a la parròquia , una talla de fusta policromada del segle XVII , va recorrer en una multitudinària processó els carrers de la localitat acompanyada pels fidels.
Segons la tradició, el 11 gener 1624 dos misteriosos pelegrins, als quals la feligresia va considerar posteriorment dos àngels, van tallar la imatge i la van deixar a la parròquia com mostra d'agraïment per la seva acollida. Uns anys després a l'any 1936 la imatge del Santíssim Crist de l'Empar es va salvar de la persecució religiosa perquè va ser ocultada per una família de Pobla del Duc a casa .
A les 11.30, va tindre lloc la missa solemne a la parròquia l'Assumpció de la nostra Senyora, en la qual va predicar el sacerdot valencià Angel Saneugenio Puig, abat de la Col·legiata de Gandia.
A les 7 del matí es va celebrar el rés del Rosari de l'Aurora i a les 8 la missa primera prèvia a la festivitat.
A les 17 de la vesprada , la imatge que es venera a la parròquia , una talla de fusta policromada del segle XVII , va recorrer en una multitudinària processó els carrers de la localitat acompanyada pels fidels.
Segons la tradició, el 11 gener 1624 dos misteriosos pelegrins, als quals la feligresia va considerar posteriorment dos àngels, van tallar la imatge i la van deixar a la parròquia com mostra d'agraïment per la seva acollida. Uns anys després a l'any 1936 la imatge del Santíssim Crist de l'Empar es va salvar de la persecució religiosa perquè va ser ocultada per una família de Pobla del Duc a casa .
dimarts, 13 de gener del 2015
Els Reis Mags d'Ontinyent.
El dia 4 , l'Associació d'Amics dels Reis fa possible que els nens i les nenes d'Ontinyent puguin visitar el Emissari Reial que els monarques ens envien cada any , l'insigne Jacobo , al serrat de l'ermita de Santa Anna . En aquell campament , els nens tenen l'última oportunitat de lliurar les cartes amb les seves peticions .
Al matí del dia 5 de gener, Jacobo arriba a Ontinyent pel Carril de la Costa , on encara hi ha qui va a esperar vestit de pastoret i amb una cistella plena de garrofes i palla ... Quan arriba a l'Ajuntament és rebut per les autoritats i surt al balcó , i pregona que els Reis arribessin a la tarda.
La cavalcada , cada any més lluïda , acompanyada per els reis Melchor, Gaspar i Baltasar pels carrers d'Ontinyent fins a la plaça Major , on des de fa uns pocs anys , escenifiquen l'acte de l'adoració. Després , és tradició visitar l'Hospital de Beneficència i , des d'aquí , totes les llars de la ciutat rebran els obsequis si és que s'han dut bé durant l'any.
De aquest dia, també hi ha una cançoneta antiga, la qual es canta quan venen els Reig Mags:
Ja venen els Reixos!
Per la costereta!
I al xiquet li porten!
Una pandereta...!
Tirorí tirorí! Senyor Rei, jo estic ací...!
Un cabasset de palla pal seu rossí...!
I totes les coses bones.... pa mi, pa miiiii!
Notícia Original
Al matí del dia 5 de gener, Jacobo arriba a Ontinyent pel Carril de la Costa , on encara hi ha qui va a esperar vestit de pastoret i amb una cistella plena de garrofes i palla ... Quan arriba a l'Ajuntament és rebut per les autoritats i surt al balcó , i pregona que els Reis arribessin a la tarda. La cavalcada , cada any més lluïda , acompanyada per els reis Melchor, Gaspar i Baltasar pels carrers d'Ontinyent fins a la plaça Major , on des de fa uns pocs anys , escenifiquen l'acte de l'adoració. Després , és tradició visitar l'Hospital de Beneficència i , des d'aquí , totes les llars de la ciutat rebran els obsequis si és que s'han dut bé durant l'any.De aquest dia, també hi ha una cançoneta antiga, la qual es canta quan venen els Reig Mags:
I al xiquet li porten!
Una pandereta...!
Tirorí tirorí! Senyor Rei, jo estic ací...!
Un cabasset de palla pal seu rossí...!
I totes les coses bones.... pa mi, pa miiiii!
Notícia Original
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)